Com fer la carta QR del teu restaurant

Què ha de portar la carta

El mateix que una carta en paper, però ordenat perquè es llegeixi bé en una pantalla petita: les seccions en l’ordre en què es demana (per picar, primers, segons, postres, begudes), el nom de cada plat, una descripció curta quan el nom no ho diu tot i el preu.

El preu ha de ser el que pagarà el client, amb l’IVA inclòs. Si hi ha suplements, com el pa o la terrassa, que hi surtin escrits: ningú no vol sorpreses al tiquet.

I sobretot, que sigui la carta d’avui. Una carta digital amb plats que ja no fas o amb els preus de l’any passat fa més mal que no tenir-ne.

Els al·lèrgens: què diu la norma

Els plats d’un restaurant també han de portar la informació dels al·lèrgens. Ho diu el reglament europeu d’informació alimentària (Reglament (UE) 1169/2011), que en fa la llista de catorze a l’annex II, i a Espanya ho concreta el Reial decret 126/2015 per als aliments que se serveixen sense envasar.

Segons aquest decret, la informació es pot donar per escrit o de viva veu. Si es dona de viva veu, ha d’estar registrada per escrit o en format electrònic al mateix restaurant, el client l’ha de poder demanar abans de demanar el plat, i un avís ben visible li ha de dir on la pot consultar o que la pot demanar al personal.

A la carta digital, doncs, tens dues opcions: posar els al·lèrgens a cada plat, o deixar escrit que el personal té la informació i tenir-la a punt al restaurant. El que no pot passar és que ningú de la sala sàpiga respondre la pregunta. Moltes comunitats autònomes publiquen guies d’al·lèrgens per a restaurants, i són el millor lloc per resoldre els dubtes del teu cas.

Millor una web que un PDF

La manera més ràpida de tenir carta digital és penjar el PDF de la carta impresa i fer-ne un QR. Funciona, però al mòbil es nota: el PDF triga a carregar amb la cobertura de dins del local, s’ha de fer zoom i moure’s amunt i avall per llegir una línia, i cada canvi de preu vol dir tornar-lo a maquetar i a penjar.

Una carta feta com a pàgina web s’adapta a la pantalla, es llegeix amb una mà i es canvia escrivint, com un document. I es pot traduir, cosa que amb un PDF vol dir fer-ne un altre per a cada idioma.

La carta en diversos idiomes

Si tens clients de fora, la carta en el seu idioma és el que més els ajuda a demanar. Amb els idiomes que de debò sents a la sala n’hi ha prou: una carta en massa idiomes costa més de mantenir, i el client ha de buscar el seu en una llista llarga.

La traducció automàtica d’avui és prou bona per als noms i les descripcions dels plats, però repassa els plats típics. Hi ha noms que no s’han de traduir, perquè un suquet és un suquet, i d’altres que, traduïts paraula per paraula, no volen dir res.

El codi QR: un de sol, i ben posat

El codi ha d’apuntar sempre a la mateixa adreça. Així l’imprimeixes un cop, el poses a les taules i ja no l’has de tocar, encara que canviïs la carta cada setmana.

Vigila els generadors de QR que fan passar el codi per una adreça seva: n’hi ha que el deixen de fer funcionar quan s’acaba el període de prova o quan deixes de pagar, i et trobes amb tots els codis de les taules trencats. Abans d’imprimir, mira on porta el codi.

• Posa’l on es vegi des de la cadira: a la taula, en un portamenús o a la mateixa carta en paper, no només a la porta.
• Que sigui prou gran per llegir-lo sense aixecar-se, i amb una frase al costat que digui què és, com «Escaneja per veure la carta».
• Prova’l abans amb uns quants mòbils, també amb poca llum i a la distància a què el tindrà el client.
• Si tens terrassa, posa’l també allà i comprova que el sol no el faci il·legible.

Guarda unes quantes cartes en paper

No tothom vol llegir la carta amb el mòbil: hi ha qui no en porta, qui no hi veu bé o qui simplement prefereix el paper. Tenir-ne unes quantes d’impreses evita una situació incòmoda i et cobreix el dia que falla la connexió.